Presentación, identidades colectivas, el caso de Cataluña (Inicios-1716) / Flocel Sabaté
Sabaté i Curull, Flocel


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 10 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Génesis y consolidación de la identidad catalana medieval / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 21 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Incremento de la identidad catalana bajo la rama menor de los Trastámara / Ernest Belenguer Cebrià
Berenguer i Cebrià, Ernest


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Evolución y cambio : Cataluña en el proceso de construcción de la Monarquía Hispánica (siglo XVI) / Àngel Casals Martínez
Casals i Martínez, Àngel


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Un Cercle poètic al bisbat de Girona de 1250-1280 : pistes documentals / Maria Cabré Duran, Albert Reixach Sala
Cabré Duran, Maria


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 515-546 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'article proposa un replantejament del paper de les terres gironines en la cultura trobadoresca, centrat sobretot en les circumstàncies de la possible etapa inicial de l'activitat de Cerverí (el moment en què es va convertir en Cerverí de Girona), la interpretació del sentit de la ruta de la seva Recepta de xarob i, finalment, la reconstrucció d'un cercle poètic entorn de la catedral de Girona. Per a tots aquests aspectes, combina l'anàlisi literària amb les dades històriques, tot recollint informació dispersa i inèdita sobre els personatges rellevants. En resulten exemples evidents de la implicació de la noblesa amb la cultura trobadoresca i de la manera com la lírica dels trobadors reflecteix les xarxes familiars i polítiques, i així complementa la visió que tradicionalment s'ha tingut de les relacions entre la noblesa i la reialesa en moments de conflicte.

Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / [Ressenya de:] Pablo Ortego Rico
Ortego Rico, Pablo


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 416-419 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / Esther Tello Hernández. Madrid : CSIC, 2020

La Corona de Aragón : experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas / Héloïse Hermant, Mathias Ledroit
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 21-49 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La "Corona d'Aragó" és una noció recurrent en la historiografía, molt útil, però el contingut de la qual és difícil de definir, com ho il·lustra la confusió terminológica que l'envolta: confederació, conglomerat compost de regnes o, més recentment, Imperi. Aquest article-assaig tracta d'entendre la Corona d'Aragó en el context d'una monarquia composta i policèntrica entre l'Edat Mitjana i l'Època Moderna, examinant-la a diverses escales.

Los Anales de la Corona de Aragón a debate. Circulaciones e interacciones en torno a la monumentalización de un pasado común / Héloïse Hermant
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 157-206 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Fent un pas de costat respecte als estudis que aborden exclusivament els Anales de la Corona de Aragón en la seva dimensió textual, per tal de fer-ne el relat memorial intangible d'un regne, aquest article pren en consideració el substrat institucional d'aquesta empresa historiogràfica i restitueix les experiències d'escriptura i de lectura de les quals aquestes cròniques han estat el suport, així com les projeccions i les apropiacions diverses de les quals han estat objecte per part d'individus, famílies i institucions. Els Anales s'assemblen a un "metaobjecte" que genera circulacions dins de la Corona d'Aragó i més enllà mitjançant la reactivació d'un passat comú a través de diverses operacions historiogràfiques, memorialístiques, identitàries, jurídiques i, per tant, polítiques. Treballar sobre aquestes operacions, amb la monarquia com a horitzó de projecció permet d'aprehendre una arquitectura dinàmica de les monarquies compostes a partir d'una relació entre el conjunt i la part que funciona per inclusió i no es limita a un enfrontament directe.

La Diplomacia del Consell de Cent de Barcelona (siglos XVI-XVII) / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 207-235 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En les dues últimes décades, s'han publicat diversos estudis dedicats als procuradors de la Monarquia Hispànica que circularen entre les comunitats de súbdits i la cort al llarg dels segles XVI i XVII. El Consell de Cent de Barcelona enviava procuradors amb títol de síndic o d'ambaixadors segons els casos, amb l'objectiu de defensar els seus propis interesos, però també els d'altres municipis catalans. Aquest mecanisme ha suscitat poc interés y ha estat considerat una pràctica destinada a pal·liar l'absentisme reial i la rarefacció de les Corts. Sense negar aquesta dimensió important, aquest article pretén posar de relleu que aquesta diplomàcia també fou una eina que permeté al Consell de Cent interactuar amb les demés comunitats de súbdits, tant a la cort com entre els diferents centres polítics de la Corona d'Aragó.

El Palacio de los Reyes de Aragón / por J. Vert Planas
Vert i Planas, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1949) , 3 p. : il.

Quin era el grau de govern de Catalunya? : de la unió dinàstica al 1714 / Joaquim Albarda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 504 (gener 2024), p. 48-57: il. (Focus) 
Notes.

Reginalitat a la Corona d'Aragó concepte i significació de "ser reina" a la baixa edat mitjana / Lledó Ruiz Domingo
Ruiz Domingo, Lledó


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 37-57 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

Una Infanta a la cort del rei dels Romans Elisabet d'Aragó (c. 1302-1330), filla de Jaume II i de Blanca d'Anjou / Mireia Comas
Comas Via, Mireia


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 59-80 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (s.XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / [ressenya de:] Concepción Villanueva Morte
Villanueva Morte, Concepción


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 273 (2023) , [3] p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (S. XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / edició: Lluís Sales i Favà, Albert Reixach] ; Josep M. Salrach, [et al.]. Girona : AHR, 2022 (Biblioteca d'Història Rural)

Les Redaccions catalanes de la Carta del Preste Joan / Abel Vázquez Márquez
Vázquez Márquez, Abel


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 11-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El Preste Joan era un poderós rei-sacerdot cristià que governava un gran imperi a l'Extrem Orient. La seva llegenda va circular per tota Europa des de mitjans del segle XII gràcies a la famosa Carta del preste Joan, una epístola apòcrifa on aquest personatge descrivia el seu regne i totes les meravelles que contenia. El present article estudia les redaccions catalanes de la Carta, posant especial èmfasi en la versió del notari tortosí Jaume Despont (1383), que constitueix la primera traducció d'aquesta missiva a una llengua ibèrica. Una anàlisi conjunta dels testimonis catalans de la Carta revela la importància dels espais literaris francès i occità en la transmissió de la llegenda a l'àrea catalana. Aquest interès pel regne del Preste, a més, es relaciona amb el nou gust per l'exotisme que va promoure el gòtic internacional, i també amb l'expansió política i econòmica de la Corona d'Aragó cap a la Mediterrània oriental, un context que afavoria la popularitat d'aquests relats (bé que falsos) sobre els desconeguts territoris asiàtics.

Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (s. XI-XVIII). Fonts per al seu estudi / [ressenya d']Oliver Ferrán-García
Ferrán-García, Oliver


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 41, núm. 2 (2023) , p. 232-235 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Les Corts jurisdiccionals a la Corona d'Aragó (S. XI-XVIII) : fonts per al seu estudi / edició: Lluís Sales i Favà, Albert Reixach ; Josep M. Salrach, [et al.]. Girona : AHR, 2022 (Biblioteca d'Història Rural)

Els Catalans a Tràcia i la descoberta de la tomba de Berenguer d'Entença / Juan Nadal Cañellas, Charalampos Vakirtzis
Nadal Cañellas, Juan


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 285-300 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Després de l'assassinat de Roger de Flor (cap de la Companyia Catalana aliada d'Andrònic II Paleòleg) comanat per l'hereu de l'Imperi bizantí, Miquel IX, els almogàvers declararen la guerra a l'Imperi i devastaren literalment tot el territori bizantí. Al cap de les hosts catalanes, que es dividiren en dos grups, es posaren el noble Berenguer d'Entença i el plebeu Bernat de Rocafort. Aquest, ambiciós i sense escrúpols, estava tan decidit a ferse amb el comandament suprem dels almogàvers que no dubtà a assassinar Berenguer d'Entença en una emboscada ben ordida. Ramon Muntaner, cronista de l'epopeia catalana d'Orient, descriu detalladament les circumstàncies del seu assassinat, les exèquies que li feren i el lloc de la seva sepultura. L'autor d'aquest article ha dedicat dues campanyes arqueològiques a tractar de localitzar aquesta tomba i creu poder afi rmar, sense dubte, haver-ho aconseguit basant-se en la sèrie d'arguments fefaents que hi exposa.

Un Mercader italià a la Cort catalanoaragonesa : Luchino Scarampi / Maria Teresa Ferrer i Mallol, Carles Vela i Aulesa
Ferrer i Mallol, Maria Teresa


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 301-478 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Luchino Scarampi no fou un més dels molts mercaders italians establerts a la Corona d'Aragó, sinó que hi destaca com a mercader, banquer i diplomàtic al servei dels reis Joan I i Martí l'Humà, fi ns al punt que va esdevenir un dels principals creditors del rei i un personatge de primer ordre en els cercles de poder de la Corona. L'article aporta un ampli recull de documents, precedits per un estudi introductori que permet una primera aproximació a l'activitat d'aquest mercader d'Asti a la Corona d'Aragó, a Avinyó i a Gènova, en les facetes de mercader, banquer, ambaixador i polític.

Las Exportaciones de azafrán en la Barcelona del cuatrocientos: la intervención de los operadores alemanes según el "Dret dels alemanys i saboyans" (1425-1445) / Iván Casado Novas
Casado Novas, Iván


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 579-618 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en castellà i anglès.

La Batalla de les Formigues (28 d'agost de 1285) / Joan Badia-Homs
Badia i Homs, Joan


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 3 (juliol-setembre 2003), p. 61-66 : il. (Història)